Control i regulació

Durant molts anys els edificis passius han necessitat usuaris molt actius. Efectivament, molts sistemes passius de control ambiental estan ideats per tal que funcionin pràcticament sense intervenció de l'usuari (p. ex. un element vegetal com a protecció solar), però d'altres necessiten una regulació mínima (p. ex. baixar un tendal) per tal de donar les seves màximes prestacions.

Aquesta necessitat d'intervenció ha estat moltes vegades un handicap en la seva utilització, que avui es fàcilment superable mercès als avenços tècnics assolits en el camp de la automàtica i de la domòtica.

Sensors de radiació, de llum, de contaminació, de velocitat del vent, sondes de temperatura interiors i exteriors, amb les seves corresponents centraletes i motors fan que mitjançant una programació prèvia més o menys complexa, els sistemes passius s'autorregulin o que treballin conjuntament amb la resta d'elements dels edificis.

Els avantatges són indubtables:

• L'edifici funciona sol, fins i tot en absència dels usuaris.

• Els sistemes més evolucionats arriben a graus de control molt acurats, que extreuen dels elements passius el màxim rendiment i, en el cas de sistemes experts, van variant la seva programació per tal de millorar-la amb el pas del temps.

• La seva complexitat (també el cost) és molt variable: des del més senzill temporitzador de "bricolatge" que administri el pas del corrent elèctric a un motor (p. ex. el d'un ventilador de recirculació o extracció d'aire), sistemes complerts per a determinats elements (p. ex. tendals motoritzats equipats amb anemòmetres i sondes de radiació), fins a equips de gestió integrada que, mitjançant un programa adequat, són capaços d'administrar tots els sistemes, passius o no d'un edifici.

• Els seus mecanismes d'adquisició de dades, que permeten portar estadístiques i mesurar el rendiment real dels diferents sistemes per tal de millorar-los.

• Possibiliten, en la pràctica, la utilització real d'estratègies energètiques passives a edificis corporatius o de múltiples usuaris, doncs els alliberen en gran mesura de les tasques de control i regulació.

Però cal dir que tenen alguns inconvenients:

• La seva dependència energètica (no tant el seu consum que es menyspreable si es compara amb les seves prestacions).

• El seu cost econòmic (molt variable, en funció del grau d'automatització que es vulgui assolir).

• La manca de flexibilitat que imposen als sistemes (cada canvi necessita una reconsideració del sistema de control).

• La necessitat de manteniment del tots els elements que hi formen part.

• I per últim i molt difícil de mesurar, la repercussió negativa que poden tenir en el grau de compromís de l'usuari: si tot funciona sol, no existirà coneixement, compromís ni valoració de les estratègies energètiques adoptades, factors indestriables de la arquitectura solar passiva.

Comportament respecte l'hivern, l'estiu i la il·luminació

Conclusions

• El sistemes de regulació i control existents afegeixen noves possibilitats als sistemes solars passius, millorant les seves prestacions i deslligant el seu funcionament de la intervenció de l'usuari.

• Degut al seu cost i implantació, cal fer un projecte molt acurat, tant dels sistemes passius com de la pròpia regulació, integrant si es possible la regulació dels sistemes no passius (calefacció, il·luminació, etc.). En tot cas, és aconsellable preveure els passos per a la possibiltat d'una instal·lació futura.

• Cal no confondre aquests sistemes de regulació, que comporten la utilització de motors i per tant de consum d'energia, amb els sistemes híbrids, que són aquells on el funcionament del sistema passiu es millora amb la intervenció de sistemes actius (p. ex. un ventilador que millori la transferència de calor entre un hivernacle i l'espai interior).

Tornar a conceptes