Disposició controlada dels RSU

Un altre sistema per tractar les nostres deixalles és mitjançant la seva disposició en uns espais preparats per a emmagatzemar-les amb les condicions adequades de manera que no puguin ser font de contaminació de l'entorn. Els residus es van col·locant sobre un terreny que abans ha estat impermeabilitzat. S'estenen en capes de poca espessor i es compacten per reduir-ne el volum. Després es colguen en terra per reduir-ne les males olors, evitar problemes sanitaris i confinar de manera correcta els residus.
Aquests gasos reben el nom de biogàs i es caracteritzen per tenir en la seva composició un percentatge que volta el 50% de metà. El metà com ja sabeu, no és res més que el gas natural que ja coneixem. La composició restant és bàsicament de CO₂ i d'altres gasos minoritaris com ara el àcid sulfhídric, mercaptans, amoníac … caracteritzats tots ells per la seva mala olor.

El metà contribueix a l'efecte hivernacle en una proporció 4 vegades superior a com ho fa el CO₂, per aquest motiu , és molt important no alliberar aquests gasos directament a l'atmosfera.

En molts dipòsits controlats, el biogàs un cop recollit es crema sense aprofitar-ne el seu valor energètic, d'aquesta manera, tot i no recuperar la seva energia, no es produeixen emissions de metà a l'atmosfera molt més perjudicials pel que fa a l'efecte hivernacle que les emissions de CO₂ que és amb el que es converteix el metà un cop ha estat cremat.

Per tal de tenir una idea de les quantitats de gas que són emesos a l'atmosfera, si no els tractem :

Una tona humida de residus municipals produeix uns 200 m³ de biogàs anuals, però a la pràctica només el 40 % es poden recuperar, això és uns 13 m³/any per tn de RSU i durant els primers 10 anys de permanència dels residus a l'abocador.

A Catalunya s'estan portant a terme actuacions per recuperar el biogàs emès en alguns dipòsits controlats.

Tornar