L'aprofitament de l'energia cinètica del vent no és res de nou; des de molt abans de la revolució industrial, l'home l'ha aprofitat per bombejar aigua o per propulsar els seus vaixells. Pot ser considerada una de les principals fonts d'energia no animal de la humanitat fins a principis del segle XIX, d'importància innegable per al desenvolupament de nombroses civilitzacions.

El vent, en termes generals, és el resultat dels diferents graus d'absorció de l'energia del Sol, la qual cosa provoca diferents nivells d'escalfament i pressió en l'atmosfera. El desplaçament de masses d'aire tendeix a eliminar aquests desequilibris de pressió. Cal diferenciar entre dos tipus bàsics de vents: d'una banda, els generals, deguts a la circulació de l'aire del planeta i, d'una altra, els vents de caràcter local originats, en la majoria dels casos, per les característiques orogràfiques i topogràfiques del terreny.

El sector de l'energia eòlica fa referència a tot el conjunt de tecnologies i aplicacions en les quals s'aprofita l'energia cinètica del vent i es transforma en energia elèctrica o mecànica. Així doncs, podem distingir dos aplicacions ben diferents: el de producció d'electricitat i el de bombejament d'aigua. Per a les primeres, parlem d'aerogeneradors o turbines eòliques i per a les segones d'aerobombes.
Pel que fa a la producció elèctrica, existeixen dos tipus d'instal·lacions. D'una banda, els parcs eòlics, sistemes que subministren electricitat a la xarxa i, d'una altra, les instal·lacions autònomes, és a dir, sense connexió a la xarxa, que són de menor potència i normalment s'utilitzen en aplicacions d'electrificació rural.

El nostre país, malgrat que la contribució actual de l'energia eòlica a la generació d'electricitat encara és molt limitada, ha sofert un creixement considerable els darrers anys, paral·lel a la reducció dels costos i l'augment d'eficiència deguts al desenvolupament de la tecnologia. Pel que fa a Catalunya, compta amb una potència instal·lada de 60 MW (en 2000) que suposa una producció de 153.000 MWh/any, energia suficient pel subministrament elèctric de 51.000 famílies. Les perspectives de creixement són optimistes, donat que el potencial eòlic detectat a partir de l'elaboració de l'Atlas Eòlic de Catalunya és força elevat, superior als 1.300 MW. S'espera l'entrada en funcionament de noves instal·lacions per a l'any 2005, que ara per ara es troben en fase d'estudi, amb la intenció d'arribar als 300 MW instal·lats.
Igualment, a Espanya, la potència en energia eòlica instal·lada ha experimentat darrerament un augment no menyspreable: dels 52 MW el 1993 s'ha passat als 834 MW el 1998 (font IDAE). Aquest creixement s'ha degut, per una banda, a l'interès de diferents governs autonòmics per explotar els avantatges oferts per l'energia eòlica en relació a la creació de treball, la generació d'un nou teixit industrial i la protecció mediambiental; i, d'altra banda, a la política de tarifa de compra-venda d'energia renovable definida pel govern central.
La indústria eòlica europea és avui en dia capdavantera a escala mundial, tant pel que fa al seu nivell de desenvolupament tecnològic com al seu volum de producció, que representa aproximadament el 50 % del mercat internacional. Els països comunitaris amb més potència instal·lada són Dinamarca, Alemanya, Regne Unit i Holanda.

Tot i que l'eòlica és una energia neta i renovable, cal considerar l'impacte ambiental que pot ocasionar la instal·lació d'aerogeneradors en el medi natural.

Anar a: La tecnologia