L’aigua

L'energia potencial de l’aigua dels rius, deguda als desnivells orogràfics, pot ser transformada mitjançant centrals hidroelèctriques que aprofiten la velocitat dels seus cabals. Igualment, mitjançant embassaments, es pot aprofitar l’energia procedent de la pressió exercida per la diferència de nivell entre aquests i els punts de pressa. Diferents factors, com ara la inviabilitat tècnica o les oscil·lacions de cabal, fan que només se’n pugui aprofitar, però, una part d’aquesta energia potencial i cinètica de l’aigua.

El coneixement dels recursos hidràulics és fonamental per estimar l’aprofitament energètic que es pot obtenir, sigui amb centrals hidroelèctriques de gran potència o bé es tracti de minicentrals. L’estimació, però, de les possibilitats d’aquest recurs no és senzilla. Les característiques orogràfiques divideixen Catalunya en dos grans vessants. La Conca del Pirineu Oriental envia directament l’aigua al Mediterrani, mentre que el segon vessant ho fa a través de l’Ebre. Aquests vessant es troben dividits en subconques, les aigües de les quals són, en general, intermitents, torrencials i difícils de regular. A les conques mediterrànies més importants, l’aigua es controla normalment amb embassaments superficials com els de Boadella, Sau, Susqueda, la Baells, San Ponç, Foix, Gaià, Ruidecanyes, etc.

A banda de les centrals hidroelèctriques de gran potencia, una aplicació interessant, des d’una altra perspectiva, són els sistemes desenvolupats per l’anomenada energia minihidràulica. A Catalunya s’han detectat unes 800 conques hidrogràfiques susceptibles d’obtenir energia mitjançant aquest tipus d’instal·lacions. La zona més favorable es localitza als Pirineus, tot i que ja es troba molt explotada en l’actualitat.

Els altres recursos renovables són el sol, el vent, la biomassa i la geotèrmia.