Trenta anys després de les primeres experiències en la utilització de cèl·lules fotovoltaiques en la indústria aerospacial, aquestes serveixen tant per electrificar masies aïllades com per fer funcionar telèfons d’autopista o calculadores de butxaca. L’evolució de la tecnologia ha permès aquesta reorientació del producte cap a un mercat més ampli i quotidià, sens dubte lligat a l’espectacular descens del preu de les cèl·lules, aparellat de la millora de la seva eficiència. Una cèl·lula pot valer, avui en dia, tres vegades menys que fa deu anys.
Tot i això, el preu resultant del kWh d’origen solar és encara bastant alt. El cost actual de les instal·lacions fotovoltaiques és de l’ordre de 1.500.000 pta/kWp instal·lat per a instal·lacions connectades a xarxa i aproximadament 2.500.000 pta/kWp per a instal·lacions aïllades de la xarxa elèctrica. Aquesta diferència de preu és deguda a l'increment de cost que suposa la inclusió de bateries d'acumulació en les instal·lacions aïllades.
La situació és, a més, diferent, depenent del tipus d’instal·lació. En el cas d’una instal·lació connectada a la xarxa, la llei (RD 2818/1998) prima d’una manera important l’energia elèctrica lliurada al sistema general de distribució, que resulta a un preu per kWh bastant superior al que cobren les companyies (66 pta/kWh en instal·lacions de fins a 5 kWp i 36 pta/kWh en instal·lacions més grans de 5 kWp). Així, es pot arribar a plantejar una central fotovoltaica integrada en un edifici que cedeixi la totalitat de la seva producció a la xarxa, de la qual, al seu torn, en rebi el subministrament en funció de les seves necessitats.
Els terminis d'amortització d'una instal·lació FV connectada a xarxa són, doncs, molt variables. En termes generals, es situen al voltant dels 12-15 anys, tot i que, en funció del preu de venda del Kwh a la companyia, així com de les subvencions obtingudes, pot baixar fins als 8 anys.

Un cas ben diferent és el dels sistemes autònoms, en particular les aplicacions per a electrificació rural. Els costos, en aquest cas, s’han de valorar en relació a la despesa que implicaria fer arribar la xarxa elèctrica a l’emplaçament donat. Aquest cost és directament proporcional a la distància que caldria recórrer des del transformador més proper fins al lloc on sigui prevista la instal·lació i s'estima en uns 2 ó 3 milions de pessetes per Km. Això implica que, aproximadament, a partir d’una distància de 1 km a la xarxa, ja pot resultar més rendible instal·lar un sistema fotovoltaic que fer-hi arribar la línia elèctrica).

És interessant tenir en compte, alhora de realitzar aquesta comparació, l’evolució del cost i dels rendiments de les cèl·lules fotovoltaiques al llarg dels darrers anys, així com les previsions de futur (gràfic 1), que marquen el que serà el mercat de productes fotovoltaics en el futur. Igualment l'aparició de nous productes que permeten, no solament la seva integració a l'arquitectura si no, a més, la substitució d'alguns elements arquitectònics per mòduls FV que compleixen les dues funcions (teules solars, murs cortina ventilats, elements d'ombra), suposa un abaratiment considerable de les instal·lacions fotovoltaiques en els edificis.

La quantitat d’energia produïda per una instal·lació fotovoltaica depèn fonamentalment de la superfície de captació fotovoltaica, del rendiment de les cèl·lules, de la radiació solar de l’emplaçament i de la orientació i inclinació de les plaques.

El dimensionament d’una instal·lació connectada a la xarxa es realitza en funció del tipus de projecte, de la inversió econòmica que es vulgui fer i de la superfície de captació disponible, més que d’unes necessitats donades i prèvies.

En canvi, té un sentit més clar parlar de dimensionament (entès com a resposta a unes necessitats de subministrament derivades de les previsions de consum) en la situació d’aplicacions autònomes, normalment d’electrificació rural. Cal considerar, en primer lloc, el consum previst i, en segon lloc, la disponibilitat mitjana de radiació solar al llarg de l’any a l’emplaçament considerat per realitzar la instal·lació. En aquest sentit, es poden consultar els Atlas de radiació solar per tal de determinar els valors de radiació solar incident per a diferents inclinacions, així com per un dia mitjà de cada més de l’any.

Exemples d'instal·lacions més habituals

Són exemples de les aplicacions més habituals que permeten una aproximació als costos i dimensionament, en funció de les característiques de cada instal·lació. Aquestes fitxes han estat realitzades amb la col·laboració d’APERCA (Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya)

FV1: HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT, Alt Urgell (instal·lació FV autònoma)
FV-E2: HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT, Gandesa, Terra Alta (instal·lació FV i eòlica autònoma)
FV3: HABITATGE UNIFAMILIAR, Àrea metropolitana de Barcelona (instal·lació FV connectada a xarxa)
FV4: EDIFICI D’OFICINES (Seu del COAC), Barcelona (instal·lació FV connectada a xarxa)
FV5: 10 FANALS PER A ENLLUMENAT PÚBLIC, Girona (instal·lació FV )