(Extracte de la conferència realitzat pel COAC)

L'exposició de Josep Antoni Acebillo, comissionat de l'Alcaldia per a Infrastructures i Urbanisme, s'inicià amb dues consideracions prèvies respecte al concepte de sostenibilitat: en primer lloc, a priori, no és un tema únicament d'especialistes, i en segon lloc, repercuteix directament en la relació global entre l'home i l'entorn.
En analitzar la sostenibilitat de la ciutat, el conferenciant plantejà cinc reflexions immediates:
1. Les tecnologies urbanes es troben en una situació precària: queden molts temes per resoldre i un dels més importants és el dels residus.
2. Resulta inútil establir mesures correctores si no es disposa d'un model a seguir, sobretot en definicions territorials de gran abast.
3. El medi natural no és un solar disponible.
4. És necessari tendir vers una nova geografia de la centralitat, de manera que les àrees metropolitanes de les ciutats funcionin com un sistema urbà compacte. Caldria potenciar el transport públic, la xarxa de telecomunicacions, la interconnexió dels nuclis, etc. En suma, s'imposa un replantejament global dels criteris d'infrastructura.
5. Únicament la interacció entre el sistema natural i el sistema edificat ens ajudarà a establir les bases de la complexitat metropolitana que necessitem.

El Sr. Acebillo va destacar la important renovació urbana que s'està produint a Barcelona en els darrers anys i que impulsarà la ciutat en la seva projecció internacional, econòmica i cultural. La celebració del Fòrum Universal de les Cultures el 20041 marca una fita important en aquest nou cicle urbanístic caracteritzat pel seu abast metropolità i pel seu respecte al medi ambient. D'entre totes les actuacions previstes, va remarcar especialment la del Front Litoral, l'adequació del cabal del riu Besós i la regeneració de la zona del Poble Nou.

L'adequació del cabal del riu Besós és un projecte clarament mediambiental, de caràcter territorial i hidràulic. S'ha incrementat la secció del canal d'aigües baixes, passant de vint a quaranta-tres metres d'amplada, per tal de multiplicar per deu la seva capacitat i permetre l'absorció de pluges importants sense perill de desbordament.
Dels quasi nou quilòmetres realitzats fins ara, en aproximadament la meitat, i perquè l'augment del rendiment hidràulic no anés en detriment del cabal ecològic mínim, s'han dissenyat unes preses inflables que garanteixen una mínima làmina d'aigua i que desapareixen quan es produeix una situació de pre-alerta de pluges, augmentant la capacitat del desaigüe. L'ampli cabal actual (cent trenta metres de distància entre murs) ens permet de disposar de tres franges: quaranta-dos metres de canal central i quaranta metres més de parc a cada costat, per a fruïment dels veïns. Òbviament, les dues zones laterals es tanquen quan hi ha pre-alerta de pluges.

Les actuacions principals a realitzar poden resumir-se en les següents intencions projectuals:

1. Incloure una xarxa de distribució d'aigua freda i calenta.
2. Aprofitar les aigües freàtiques per produir el fred moderat necessari per a la climatització d'habitatges i oficines.
3. Implantar energies renovables, bàsicament amb la construcció d'un camp fotovoltaic amb una potència instal·lada de 3,5 MW que se situaria en forma de pèrgola sobre la plataforma que proporcionarà la coberta de la depuradora actual.
4. Incorporar criteris d'estalvi energètic, tant en els edificis de nova construcció com en els rehabilitats.
5. Possible incorporació de processos de destoxificació, mitjançant l'energia solar, de l'aire i de l'aigua de la depuradora i, sobretot, de les emissions de la incineradora.
6. Possible obtenció de biocombustible a partir de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.
7. Obtenir un model de predicció de la difusió de la contaminació en funció de les emissions i de les variables meteorològiques.
8. Prendre iniciatives en matèria de mobilitat encaminades tant a potenciar el metro o el tramvia, com a introduir prototipus d'autobusos que utilitzin l'hidrogen com a combustible. El funcionament per hidrogen és immillorable des d'un punt de vista acústic, perquè no té explosió i les seves emissions es limiten al vapor d'aigua. Els autobusos podrien circular a uns setanta quilòmetres per hora i tenir una autonomia propera als tres-cents cinquanta quilòmetres.
9. Ubicació del nou zoo a primera línia de mar, conseqüència de l'interès per treure'l de la Ciutadella. Això suposarà una experiència zoològica diferent i conformarà una illa de biodiversitat terra-aigua.
10. Reestructuració de les línies elèctriques, ja consensuada amb les companyies elèctriques que s'han compromès a substituir, a finals del 2002, els sistemes de generació elèctrica del Besós per sistemes de cicle combinat.

Tots aquests criteris d'intencionalitat, alguns d'ells ja contemplats en els projectes iniciats, suposen un esforç d'infrastructura important, però, sobretot, implica fer-ho en una direcció diferent, tot treballant amb tesis més properes a la sostenibilitat i al medi ambient.

Les paraules amb les que el Sr. Acebillo va cloure la seva exposició configuren una excel·lent declaració de principis: "Aquesta ciutat té un compromís internacional, a més d'un compromís amb els seus ciutadans. I nosaltres estem treballant per cumplir-lo".

El Fòrum Universal de les Cultures és un esdeveniment d'àmbit mundial que serà acollit per la ciutat de Barcelona l'any 2004. Consistirà en la realització de debats, congressos i exposicions temàtiques, tenint com a temes centrals la diversitat cultural, les condicions de la pau i el desenvolupament sostenible.