Aquesta trobada és el resultat d’un
treball col·lectiu que s’inscriu en la línia de la cooperació transfronterera.
Referma, d’altra banda, la idea latent que els intercanvis culturals entre la regió
del Llenguadoc-Rosselló i la Catalunya del Sud poden desembocar en accions eficaces que
són d’interès comu per a la col·lectivitat dels homes.
Pel que fa al tema de les energies renovables, arquitectes francesos i
catalans han avaluat, comparat i confrontat plegats llur cabal de saber, coneixement i
reflexió per tal d’oferir aquestes jornades de formació/informació adreçades als
professionals de l'arquitectura, de la construcció, de l’urbanisme i del medi
ambient.
Durant els anys 70, l’alerta general sobre la crisi energètica va
fer prendre consciència de la incidència de les seves conseqüències en la creació
d’espais edificats i, més particularment, en la concepció arquitectònica. Les
energies fòssils començaren aleshores a ésser qüestionades.
Des de fa una vintena d’anys, l’energia s’ha consolidat
com la quarta dimensió de l’arquitectura. S’ha anat associant progressivament
la idea d’un desenvolupament durador del nostre medi ambient amb la capacitat de
revalorar les energies renovables.
Aquest assenyat gir envers la reconsideració dels tresors naturals que
ens envolten té, a més, una contrapartida positiva: implica un excel·lent coneixement
de les prestacions d’aquestes energies i de llur camp d’utilització.
L’objectiu és doble. Consisteix alhora a consolidar les bases
d’unes relacions harmonioses entre tota construcció i el seu entorn ambiental
immediat, i a garantir als usuaris el confort que tenen el dret d’exigir. Filant més
prim encara, la noció d’"economia", represa i ampliada per la noció de
"cost global", completa l’argumentació.
Així es comprèn millor la rellevància del rol de l’arquitecte,
actor imprescindible d’una estesa reflexió sobre les energies renovables.
Tradicionalment, la tria de les tècniques i dels materials de construcció ha trobat la
seva justificació en les qualitats funcionals, estètiques o econòmiques d’aquests.
Es tracta, d’ara endavant, d’associar a aquesta tria nous criteris, com
l’estalvi de matèria primera i d’energia en fabricació o la
utilització de fonts energètiques locals.
Ja el 1997, la Comissió Europea, en el seu Llibre Blanc, va subratllar
la importància d’adoptar un acord global per a la integració de mesures d’ús
racional de l’energia i d’utilització de les energies renovables. Talment, la
mateixa Comissió va considerar que el consum total d’energia en el sector de
l’hàbitat i dels serveis podia ser reduït fins al 50% en la Unió Europea
d’aquí a l’any 2010.
L’aposta és important, car condiciona de forma evident el nostre
mode de vida per a les dècades properes, des del moment en què la concepció
arquitectònica de les construccions en què els ciutadans de demà viuran i treballaran,
prengui en consideració aquest nou estat de coses.
La cooperació que s’ha establert entre les nostres dues regions
ha estat afavorida per les nostres conviccions comunes, però també per les nostres
respectives sensibilitats.
Vagi per endavant que em sento content per l’eficàcia del nostre
treball col·lectiu, per tal com s’adscriu dins la perspectiva de la recerca
universal d’un món millor per al ciutadà.
