Aquest edifici és una residència sociosanitària de 106 places i d’una superfície total construïda de 5.855 m². Puigcerdà, comarca de la Cerdanya, és una població ubicada en una altitud de 1.200 m² sobre el nivell del mar i amb una latitud de 42 º, situada en una vall ampla i oberta que permet tenir un important assolejament, malgrat el seu clima pirenaic amb temperatures extremes a la tardor i l’hivern.

El solar se situa a prop del llac artificial que hi ha a la població i que és un lloc d’atracció de públic i d’esbarjo, dins una àrea prevista per a equipaments en un barri residencial de la població. La zona es caracteritza per llurs construccions de baixa densitat, habitatges entre mitgeres amb bastants zones privades ajardinades. La forma del solar és triangular, amb unes dimensions de 270 x 170 x 250 metres i un pendent est-oest que fa un desnivell de quatre metres. Comptant amb una superfície total de 9.280 m² de solar i tenint en compte que es volia construir un edifici de prop de 6.000 m², va ser possible considerar una zona de jardí prou significativa.

Atenent les demandes de l’Ajuntament de realitzar una residència amb una qualitat ambiental molt alta i de no tractar el tema com un gran contenidor d’habitacions, i tenint en compte la posició del solar dins la població, vam treballar amb uns esquemes en pavellons i amb cruixia única, bo i deixant totes les habitacions orientades al sud i els passadissos al nord i creant seqüències d’edificis i patis tot evitant una alta densificació del conjunt. Buscàvem un edifici més aviat extens en lloc de compacte; per això bastírem uns edificis de la mateixa o menor escala que els existents, potenciant el seu emplaçament privilegiat. S’ha creat una xarxa de passadissos, com carrers per a vianants, que alimenten una sèrie d’habitatges i afavoreixen una intensa vida interior, relacionant-la amb els patis que caracteritzen els espais. La llum natural ha estat també un element important en la creació dels espais i dels volums, caracteritzant sempre la domesticitat del conjunt i fugint d’imatges que imposin l’edificació.

L’edifici es tanca pel nord al fred i al vent dominant d’alta intensitat, aixecant uns murs de pedra quasi cecs, amb unes obertures mínimes. En canvi, s’obre al sud, amb una façana més lleugera i amb l’obertura de grans finestres a les habitacions. Això permet que la zona d’estar i convivència dels usuaris aprofiti la calor del sol, amb l’important estalvi energètic que això comporta. S’han evitat els ponts tèrmics, aïllant àdhuc el forjat sanitari per tal de fer un edifici completament tancat, excepte en la façana sud, que s’obre al sol.

La construcció ha respost a les condicions especials del clima, amb una estructura de formigó armat i recobrint les façanes nord amb pedra de la terra. Les cobertes han estat realitzades amb pendents adequats per a la neu i amb teula de pissarra. Tots aquests materials, que són d’utilització obligada a la zona de la Cerdanya, no ens han fet sentir incòmodes. S’han instal·lat, a la coberta del mòdul de serveis de la residència, 112 m² de col·lectors solars plans, de la casa Viessman, els quals cobreixen el 62% de les necessitats d’aigua calenta sanitària d’una part de la residència. Els col·lectors han quedat completament integrats en la coberta, ja que s’han muntat seguint el pendent d’aquesta i sobre el mateix pla de l’acabat, que és de pissarra. També s’aconsegueix la integració "visual", ja que el conjunt forma un faldó de coberta de color negre. A la planta baixa s’ha ubicat l’espai tècnic amb equips de calderes i els acumuladors d’alta eficiència. Aquesta instal·lació permet un estalvi anual de 12.701 m³ de gas i de les emissions de 24 tones de C0₂, a assolir l’any 2010 d’acord amb les directrius europees, de C02 , pel que fa als objectius d’estalvi energètic, ús d’energies renovables i reducció d’emissions.

Tornar a arquitectura, paisatge i producció d'energia
Tornar a SIMPOSI