En primera aproximació són perforacions verticals efectuades a un edifici, a efectes de poder ventilar, il·luminar, etc. zones interiors sense contacte amb les façanes.

Tot i això, en funció de la seva grandària, proporció i paper dins de l'organització funcional de l'edifici poden ser des d'elements modestos i amb funcions limitades fins als vertaders protagonistes de l'Arquitectura, com els claustres, atris, etc..

Comportament respecte al fred, a la calor i a la llum.

Son elements extraordinàriament complexos doncs en el seu comportament hi intervenen molts fenòmens simultàniament i més si es doten de complements especialitzats (tendals, brolladors, etc.).

A l'hivern l'aire, més calent que a l'exterior i escalfat per la radiació solar a la part superior del pati, tendeix a pujar i per tant a xuclar aire de l'edifici, provocant un tiratge tèrmic que el ventila. Nogensmenys, si es tanca superiorment mitjançant un element vidrat, es pot convertir en una mena d'hivernacle.

Durant el dia d'estiu, el sol incideix bastant verticalment i escalfa les parets del pati, per la qual cosa és convenient que es protegeixi la boca del pati mitjançant tendals o brise-soleils (generant un cert "pou" d'aire fresc), i també les parets i finestres mitjançant elements d'ombra (balcons, ràfecs, porxades, persianes, etc.). En ambdós casos convé tancar la casa cap a l'exterior i obrir-la cap al pati, per evitar un tiratge tèrmic massa actiu.

En canvi a la nit, es produeix un tiratge tèrmic similar al d'hivern, la qual cosa activa la ventilació (i refrigeració) de l'edifici, i també un efecte de radiació freda del fons cap al firmament; és doncs molt important obrir l'edifici cap al pati i retirar les possibles proteccions solars.

Tots aquests efectes s'augmenten si es fan servir elements d'humidificació com ara brolladors i làmines d'aigua al fons del pati.

La grandària de la boca limita la quantitat de llum que hi entra, mentre que les successives reflexions a les parets la fan disminuir. Per això, els patis massa profunds no permeten la il·luminació correcta de les estances que hi donen, tot i que el fons estigui ben il·luminat.

Per tal de que la llum arribi a les plantes inferiors cal donar al pati les proporcions més generoses possibles i permetre les reflexions més lliures, utilitzant superfícies de colors clars molt llises i limitant la grandària de les finestres de les plantes superiors.

Es poden també fer servir sistemes especials com miralls o ampits reflectors posats al propi pati, que captin la llum del cel i la reflecteixin cap a les finestres dels pisos inferiors.

Un exemple de sistema alternatiu és la casa romana tradicional, amb dos patis: el impluvium, amb elements d'humidificació i el atri; el tiratge tèrmic d'aquest últim extreu l'aire calent de la casa, que es renova agafant-lo refrescat de l'impluvium.

Tornar a estratègies de refrigeració i ventilació